Un bon dia de sol del mes de juny d’aquell any 2022, l’Ània i en Max es relaxaven prenent plàcidament el sol al jardí de la seva casa de Barcelona. Era l’hora de l’aperitiu i l’Ània havia preparat uns Martini.

En Max estava preocupat, pensava en el seu amic Aaron. Intentava superar el seu desengany sobre l’amistat i sobre el comportament dels éssers humans en general, després d’aquella última missió plegats a Alger. No podia entendre que, malgrat les seves reflexions i arguments, que havia repetit incansablement a l’Aaron, la seva actitud fos inflexible i no volgués cedir a la humanitat l’ús de la pedra de la llum com a energia alternativa. L’actitud insolidària de l’Aaron, que representava de manera egoista la d’Israel, havia fet que en Max acabés amagant en un lloc secret la pedra màgica i que això afeblís aquella amistat profunda, conreada al llarg de tants anys d’aventures plegats. La pedra màgica trobada a Alger era l’alternativa a totes les energies conegudes fins al moment.